CURRICULUM "ULPIANO CARRASCO"

Ulpiano CARRASCO
1961

Neix a Casas de Santa Cruz ( Cuenca)

Va estudiar Belles Arts a Salamanca.
Durant els anys noranta viatja per l'Orient Mitjà, Anglaterra, Països Baixos, Itàlia i França.
La seva obra es dóna a conèixer a París, Nova York i Singapur.
Les seves obres estan representades en prestigioses col · leccions d'Europa, Amèrica i Àsia.

Exposicions

1985 Cultura, Albacete. Sala Orient, Yecla. 1986 Galeria Lazarillo, Salamanca. Caixa Aragó, Terol. 1987 Cultura, Albacete. CCM, Conca. 1988   Caixa Ontinyent, Gandia. Caixa Aragó i Rioja. Caja Madrid, Aranjuez. Cultura, Dénia. 1989   Fedeto, Toledo. 1990 Caja Navarra, Madrid. Centre Les Carmelites, Conca. 1991 Galeria Duayer, Madrid. Casa Cultura, Valdepeñas. Galeria Etxeba, Bilbao. 1992 Sala Ajuntament Marbella, Màlaga. Caja Navarra, Pamplona. 1993   Galeria Castella, Valladolid. Galeria Pilars, Conca. Financer Gènova Club, Madrid. Galeria Duayer, Madrid. 1994 Galeria Sargadelos, Pontevedra. Galeria Espi, Torrelavega, Cantàbria. III Fira Artesantander. Galeria Sargadelos, Pontevedra. 1995 Galeria Sokoa, Madrid. IV Fira Artesantander. Museu d'Art Contemporani, Toledo. 1996 V Fira Artesantander. Galeria Sokoa, Madrid. 1997 Galeria Comas, Barcelona. 1998 VII Fira Artesantander. Galeria Comas, Barcelona. 1999 Galeria Sokoa, Madrid. Artesevilla. Artexpo, Barcelona. Opera Gallery Paris, New York, Singapore. 2000 Galeria Bay-Sala, Bilbao. 2001 Galeria Comas, Barcelona. Artesevilla. Galeria Sokoa, Madrid. 2002   Galeria Bay-Sala, Bilbao. Artexpo, Barcelona. 25 anys de Sokoa, Madrid. 2003 XII Fira Artesantander. Galeria Comas, Barcelona. Lineart, Gant, Belgium. Artexpo, Barcelona. 2004   Artexpo, New York. Galeria Espi, Torrelavega, Cantàbria. Opera Gallery Paris, New York, Miami, Singapore and Hong-Kong. Lineart, Gant, Belgium. 2005   Opera Gallery Paris, New York, Miami, Singapore, Hong-Kong and London. Het Zwanepand, Anvers, Saló d'Hivern. Lineart, Gant, Belgium. 2006 "Hispanic Heritage". Opera Gallery, Miami. Galeria Bay-Sala, Bilbao. Galeria Puchol, València. Lineart, Gant, Belgium. 2007 "Tempting Memories". Opera Gallery, Hong-Kong. Galeria Sokoa, Madrid. Lineart, Gant, B elgium. 2008 Galeria Comas, Barcelona. Galeria Puchol, València. Galeria Maravia, Còrdova. 2009 Walker Galleries, North Yorkshire UK. Galeria Sokoa, Madrid. Opera Gallery, Singapur. Galeria Bay-Sala, Bilbao. 2010 Galeria Comas, Barcelona. Opera Gallery, Dubai. 2011 Galeria Puchol, València. Galeria Rusiñol, Sant Cugat del Vallès, Barcelona. Galeria Àngels Penche, Madrid.

Bibliografia

ROS NOMBLOT, Xavier. El Clima. Ed El Punt de les Arts. 1988.
Revista ARTEGUíA. DIRECTORI D'ART ESPANYA. Ed Fernán-Gómez. 1992.
RODRíGUEZ-ACOSTA, María Cruz. Ulpiano Carrasco. ACK Comunicació. 1993.
Diccionari de Pintors i Escultors Espanyols del Segle XX. Forum Artis. 1994.
Diccionari "Qui i per què". El Punt de les Arts. Madrid. 2000.
Catàleg Ulpiano Carrasco (Opera Gallery, Singapur). 2002.
Catàleg Ulpià i la Manxa (Galeria d'Art Sokoa, Madrid). 2004.
Índex Espanyol d'Humanitats, Belles Arts, Volum 13. 2006.
Catàleg Hispanic Heritage (Opera Gallery, Miami). 2006.
PÉREZ GUERRA, J., El Símbol del Paisatge. Ed El Punt de les Arts. 2006.
Catàleg Tempting Memories (Opera Gallery, Hong-Kong). 2007.
Catàleg L'Home i els Fractals (Galeria Comas, Barcelona). 2010.
Mir Soria, Patricia. "Mapes", Europa Press. Galeria Puchol, València. 2011.

Obra en Museus i Col · leccions

Fundació Caixa de Navarra, Pamplona.

Fundación Caja Madrid, Madrid.

Fundació Banc CCM, Conca.

Museu d'Art Contemporani de Toledo.

Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.

Fundació Antonio Pérez, Conca.

Fundació Pinilla Crespo, Càceres.

Museu del Gravat Espanyol Contemporani, Marbella.

Fundació Gregorio Prieto, Valdepeñas (Ciudad Real).

Col · lecció Grup Estévez, Jerez de la Frontera (Cadis).

La força en la pintura d'Ulpiano Carrasco

   Un conjunt d'olis de recent factura dedicats al món al voltant vist des del prisma expressionista del color primari, configura aquesta mostra individual del pintor manxec Ulpiano Carrasco. Allunyat de tòpics com la adustesa o l'austeritat castellanes, aquest veterà dels pinzells fa temps que va trobar en la força cromàtica la matèria idònia per a la seva temperament enèrgic, passional. Des de sempre atret pel món al voltant, Ulpiano Carrasco treu el cap al paisatge per transformar-lo en pintura pura, encesa amb els ardents vermells, taronges i grocs de la seva paleta.

   Un expressionisme relegat a ser simple tradició per a molts, però que aquest artista es perpetua en una renovació constant i significa sempre noves maneres de mirar, d'abocar cap a l'exterior. La puresa dels tons sense barrejar, la brillantor de les seves llums fauvistes amb el consegüent contrast de complementaris, l'ambigüitat buscada en la fusió entre fons i motiu, fan de l'obra d'aquest artista un autèntic remolí, un estimulant despertar dels sentits.

   Escenes de ciutat, exòtics bodegons, paisatges que es prolonguen en la rica amalgama multicolor de plans juxtaposats, figures retolades sobre la pròpia pintura amb senzill gest esquemàtic, sinuositats, taques, camps de color refulgents. . . Constitueixen el singularment bell repertori plàstic d'aquest viatger incansable, animat pel suculent mannà dels seus pigments onsevulla que es trobi.

   Ulpiano Carrasco va estudiar Belles Arts a Salamanca. Durant els anys noranta viatja per l'Orient Mitjà, Anglaterra, Països Baixos, Itàlia i França. La seva obra es dóna a conèixer a París. Nova York, Singapur, Hong-Kong, etc .. Està representada en prestigioses col · leccions espanyoles, com la Fundació Gregorio Prieto, la Reial Acadèmia de Sant Fernando, el Museu del Gravat Espanyol de Marbella, el Museu d'Art Contemporani de Toledo.

   En els seus treballs l'artista assumeix les dues vies més importants que va seguir l'avantguarda des de principi del segle XX (la passió pel color o la preponderància de la forma), i planteja una bella simbiosi destinada a reelaborar un gènere clàssic com és el paisatge, si bé en aquesta exposició també hi ha exemples de magnífics bodegons i paisatges urbans (circumscrits a Nova York). Dos gèneres, paisatge i bodegó, que van constituir un excepcional laboratori de formes per a les primeres avantguardes i que la neofiguració posterior als anys vuitanta tornarà a reprendre, fins avui. La pinzellada d'Ulpià Carrasco interpreta aquests motius des del color, a través de contrastos encesos, harmònics o estridents, en funció d'allò que l'artista intenta expressar. La temperatura dels seus quadres és intermitent, amb zones d'alta visualitat que contrasten sàviament amb altres nuclis més apagats, però aquest anar i venir d'energia plàstica es uneix en un tot coherent. A través de la carnositat de la seva pinzellada, de la direcció del traç i de la puresa del color, podem intuir com la intensa llum natural o dels anuncis de neó ha anat modulant progressivament la geografia concreta d'aquells àmbits espacials, naturals o urbans, que l'artista contempla.

La personalitat d'Ulpiano Carrasco

   La pintura també tendeix a expressar-se a partir de la memòria del pintor, tracta de posar en ordre les experiències viscudes. En aquesta memòria estan arxivats els paisatges, les gents, els objectes que d'alguna manera constitueixen els referents imaginaris, la matèria primera amb què   s'elabora l'art. Ulpià Carraso sap molt bé fins a quin punt la seva obra respon a aquestes prèvies induccions de l'experiència personal. Si no ho sabés, s'hauria inventat altres territoris, altres gents, altres jaciments de la realitat per organitzar temàticament la seva pintura.

   La més notòria conseqüència d'aquesta actitud arrenca, sens dubte, de la seva manera de traduir en formes i colors els espais nadius. Al marge de les figures o dels referents humans que puguin poblar aquesta pintura, és el paisatge el que adquireix un rang més peremptori. Totes aquestes arbredes, boscos, labrantíos, guarets reiteradament elegits com a arguments plàstics, pertanyen a efecte a l'òrbita rural amb què ha conviscut Ulpiano Carrasco des que va decidir fer-se pintor. El paisatge manxec, vinculat pel comú al paisatge Conca, ocupa la primordial zona de desenvolupament de la seva obra. I és aquí, en la sensibilidadante aquest paisatge on ha trobat l'artista la seva raó de ser, és a dir, la seva manera de pintar. Una estètica que coincideix de manera ostensible amb l'estètica de la naturalesa manxega.

   Ulpiano Carrasco ha tingut, com és obvi, els seus mestres. Per aquí va de sobte la matèria poderosa del seu paisà Benjamí Palencia, per aquí van també les vigoroses ordits d'un expressionisme temperat per la més minuciosa paleta impressionista. L'ús del color com a font argumental obeeix aquí al mateix estímul comunicatiu que el provinent de la deformació de la realitat per fer-la més artísticament operativa. Potser alguns d'aquests olis recordin llavors, per citar una referència possible, certs trets estètics de Van Gogh, sobretot pel que fa als empastaments en espiral. Però, per sobre d'aquestes recolzaments tècniques, d'aquests sediments de llenguatges subtilment apresos, sobresurt sempre la personalitat d'Ulpià Carrasco, com a creador d'una honesta, sensible, apassionada transposició artística de la natura.
                                                                                       José Manuel Caballero Bonald. Madrid, 1994